L'escola en català, ara i sempre

Aquests últims dies s'ha posat en dubte la legalitat de la immersió lingüistica a Catalunya, un sistema implantat per unanimitat amb la volta de la democràcia a Catalunya. Aquesta immersió, a part de salvar la nostra llengua després de segles d'opressió, ha estat el principal element d'integració i de cohesió de la societat catalana, una societat d'origens molt diversos que ha conviscut durant aquest temps sense cap mena de problema lingüístic. A Catalunya som bilingües, parlem dues llengües sense cap problema. I això, és gràcies a la immersió lingüística. Els nens/es amb un dels pares catalano parlant i l'altre castellano parlant ja són bilingües de per sí. Però el model actual garanteix que tots ho puguem ser. Un nen/a de pares catalano parlants, a part de saber català aprèn el castellà a l'escola i també l'aprèn de la societat, ja sigui per la televisió o pels carrers, on el castellà s'utilitza molt, sobretot a les grans ciutats. En canvi, un nen/a de pares castellano parlants, o un nouvingut, apren català gràcies a la immersió lingüística. Segurament moltes d'aquestes persones no senten la "necessitat" d'aprendre'l per "sobreviure" en aquest país. Així doncs, sense la immersió lingüística, la majoria de nens/es castellano parlants o d'immigrants no podria tenir un domini adequat del català, ja que en alguns indrets del nostre territori, els resultaria molt difícil trobar un ambient on es parli 100% català, per poder així aprendre la llengua.

Jo, que sóc catalano parlant i em moc en un ambient catalano parlant, no conec ningú que no sàpiga parlar el castellà, tot i que sí conec gent que no sap parlar el català. La immersió lingüística garanteix, doncs, que tots els nens/es tinguin un domini més que adequat de les dues llengües d'aquest país, tal com es veu en les proves europees PISA. És un model d'èxit reconegut internacionalment, que no segrega, sinó que integra i cohesiona.

D'altra banda, també cal dir que el català és una part fonamental de la nostra cultura i de la nostra nació, per no dir la més important. En cap altre país del món una persona es pot integrar tant fàcilment: vivint a Catalunya i parlant català, una persona es pot considerar i és considerada catalana.