A mitjans d'abril vam decidir anar a fer el Pic de la Dona i el Pic de Bastiments al pirineu. Feia un dia esplèndit i de pas ens treïem l'espina de l'últim cop que vam venir quan vam haver de tornar per culpa d'una boira brutal. Aquest cop fa sol, està tot blanc i la neu està dureta, així que amb botes dures, i els grampons en alguns trams fem de sobres.
Petits flocs de neu congelats, al fons el gra de fajol.
"tota la terra que el meu cor estima des d'ací es veu en serres onejar" (fragment de "El Canigo", de mossen Cinto)
Petits flocs de neu congelats, al fons el gra de fajol.
"tota la terra que el meu cor estima des d'ací es veu en serres onejar" (fragment de "El Canigo", de mossen Cinto)
L'excursió comença a l'estació d'esquí de Vallter 2000 i des d'allà enfilà cap a la portella de mentet (2409), d'allà pugem fàcilment fins el pic de la dona (2704) on podem contemplar unes vistes increïbles del circ d'ulldeter i arribem a alvirar fins i tot el Puigmal.
D'allà comencem a caminar en direcció al Bastiments (2881), conegut també com a pic del Gegant, d'on en un dia molt clar es pot arribar a veure Montserrat. La travessa és impressionant, està tot blanc i anem per una carena ample i bonica, aquesta mica en mica s'enfilà fins al coll de la Geganta i d'allà al Bastiments on per arribar-hi haurem de fer un últim petit esforç.
D'allà comencem a caminar en direcció al Bastiments (2881), conegut també com a pic del Gegant, d'on en un dia molt clar es pot arribar a veure Montserrat. La travessa és impressionant, està tot blanc i anem per una carena ample i bonica, aquesta mica en mica s'enfilà fins al coll de la Geganta i d'allà al Bastiments on per arribar-hi haurem de fer un últim petit esforç.
Un cop a dalt el cim, on arribem després de unes 3 horetes fem la foto de rigor i com que ja el núvols treuen el cap decidim tornar cap a l'estació. Baixem tota la pala del bastiments fins el coll de la marrana, una bona part fent 'culenbajen', i ja amb una mica de xirrimiri anem del coll a l'estació on arribem amb boira i sense veure el circ.
Després d'unes cinc hores tornem a ser el mateix lloc, ha estat molt bé i és una excrusió que val molt la pena, sobretot quan hi ha neu doncs les vistes són impresionants i la ruta és fàcil i no presenta cap dificultat.
