Ja fa temps navegant per Internet vaig trobar un article molt interessant sobre com la introducció de legisladors, diputats, senadors, en definitiva 'polítics', de forma aleatòria en un òrgan de decisió en podia millorar la eficiència, entenent per una millora de l'eficiència un major nombre de lleis aprovades i un major guany social. L'article el podeu trobar a: arXiv:1103.1224, i aquí en va un resum.
L'article es basa en el model proposat per l'economista Carlo M. Cipolla on cada legislador pot ser representat com un punt en un diagrama en funció de la seva actitud per promoure benefici social i personal.
Independentment de la posició d'un legislador, si hi ha disciplina de partit, aquest aprovarà totes les propostes del partit (representat per un cercle) encara que segons el seu punt de vista siguin perjudicials per ell o per la societat. Aquestes propostes es podrien representar pel conjunt de punts situats per sobre i a la dreta del que seria el 'centre del partit'. Mentre que un legislador independent escolliria lliurement segons el seu criteri.
Així doncs, aquest article, a on només fan l'estudi per una cambra de representants amb dos partits, mostra com la introducció de legisladors independents pot millorar el nombre de lleis aprovades i millores socials aconseguides enfront d'un model on només existeix la disciplina de partit. És interessant veure també com el supòsit de tenir només legisladors independents minimitza el nombre de lleis aprovades i de millores socials.
Per fer-ho, han fet simulacions amb diferents percentatges de diputats als dos partits i sempre acaben trobant, independentment del percentatge, un nombre (diferent per cada cas) de legisladors independents que maximitzen el nombre de lleis aprovades i el benefici social.
No estaria gens malament poder-se apuntar com a legislador independent i poder trencar una mica amb la disciplina de partits per millorar la societat!!
