Bardenas Reales

Les Bardenas Reales és un paratge natural situat al sud de Navarra, que des del 2000 forma part de la Reserva de la biosfera de la UNESCO. És un terreny sense cap nucli urbà però on hi ha una zona militar que es fa servir per fer pràctiques de tir (aquesta zona queda exclosa de la reserva de la biosfera). És una zona molt característica, el terreny ha estat fortament erosionat per l'aigua i el vent creant formes geològiques entre les quals destaquen els barrancs, els altiplans d'estructura tabular i els turons solitaris. L'estrucutra més famosa: el 'castildetierra' que es pot veure a sota.

La zona es va començar a formar fa 20.000 milions d'anys quan l'aigua provinent dels Pirineus, la serralada Ibèrica i les Catalànides (molt més prominents al Cretaci) es va començar a estancar. Durant 10.000 milions d'anys, diferents tipus de materials van començar a sedimentar. Degut a un procés de compactació i cimentació natural els dipòsits de sediments es van transformar poc a poc en roca sedimentària. Quan el que avui coneixem com l'Ebre es va obrir al mar, tota l'aigua acumulada es va buidar i els diferents materials es van començar a erosionar. Les formes es deuen a que en la part superior hi havia els materials més resitent (roca dura: gres, pedra calcària o conglomerat) que protegien les zones inferiors formada per una roca més tova (argila o marga). Gràcies a aquest procés d'uns quants milers de milions d'anys tenim aquest meravellós paisatge.

Aquest petit desert és accessible amb cotxe, ja que una pista forestal en rodeja la part central, coneguda com a 'Bardena blanca' pel color de les roques. Des d'aquesta pista hi ha diferents itineraris, en bici o a peu, que ens permeten gaudir d'aquest paratge completament recomanable!

L'LHC s'apaga (de moment)

Després de 180 dies en funcionament, el 30 d'octubre de 2011 a les 17:15h l'accelerador de partícules més gran del món, l'LHC (Large Hadron Collider - Gran Colisionador d'Hadorns), s'apagava. Durant aquest temps s'han arribat a produir 400 trillons de col·lisions protó - protó que han servit per intentar desxifrar els misteris de l'univers. El funcionament de l'LHC ha estat excel·lent, ha superat amb escreix els objectius operacionals que s'havien proposat i els seus experiments (ATLAS, CMS, LHCb i ALICE) han realitzat mesures excepcionals.

Durant aquest dies s'han fet diversos anàlisis per entendre el funcionament de l'univers. S'ha retrobat el model estàndard, i s'han obtingut algunes de les mesures més precises que s'han pres mai. S'han buscat particules supersimètriques, tot i que de moment no se n'ha trobat cap. S'han exclòs els squarks fins a energies molt altes (1TeV) refutant la majoria de teories supersimètriques (conegudes com a SUSY). I en particular, s'ha posat molt d'ènfasi en la cerca del bosó de Higgs, se n'ha descartat l'existència per molts valors de la seva massa i cada vegada sembla més difícil que existeixi.

LHC, però, no s'apaga definitivament: en breu es tornarà a engegar i durant un mes es faran col·lisionar ions de plom. Aquests, en contenir molts protons i neutrons en el seu interior permetran estudiar (mitjançant el detector ALICE principalment) densitats comparables a les del Big Bang, un règim conegut com a 'Quark-Gluon Plasma'. A l'hivern, l'accelerador es tornarà a apagar ja que la despesa econòmica per mantenir la instal·lació és massa gran (el CERN consumeix la mateixa quantitat d'electricitat que la ciutat de Ginebra). El 2012 es tornaran a injectar protons i es prendran dades durant un any, després s'apagarà la màquina per 1-2 anys i se'n farà un 'upgrade' (millora).

A sota es pot veure un 'plot' generat per ATLAS (per CMS hi ha un 'plot' similar). A l'eix X es veu la massa del Higgs, i tots aquells punts de la línia negra contínua per sota de 1 són els valors del bosó de Higgs que queden exclosos amb un nivell de confiança del 95% (146<mH<232 GeV, 256<mH<282 GeV and 296<mH<466 GeV). La línia discontinua (amb els contorns verd i groc) és el que esperariem si el Higgs no existís.

Així doncs, la nova física no estava tant a prop com s'intuïa i sembla que tant el model estàndard (que prediu l'existència del Higgs), com totes les possibles alternatives s'estan quedant en no res. Durant el proper any, o es trobaran noves partícules o se n'exclourà la seva existència donant pas a una època molt interessant en el món de la física de partícules.