El carbó i la revolució industrial

Abans del s.XVIII les fonts d'energia s'utilitzaven per produir calor, bàsicament per cuinar i escalfar. Els principals combustibles eren la fusta i el carbó. Aquest últim, que era bàsicament lignit, s'utilitzava en menor grau. Per exemple, el lignit no s'utilitzava en la producció d'acer degut a l'alt contingut de sofre. A partir del 1700, però, la fusta com a combustible ja era gairebé inexistent, i el carbó es va convertir en el motor de la industrialització dels països. Ara bé, no tot eren flors i violes. Les mines de carbó d'Anglaterra, la principal potencia mundial, estaven exhaurint les vetes més superficials, i les més profundes s'estaven constantment inundant amb aigua subterrània.

No va ser fins el 1712, que la revolució industrial es va salvar de la ruïna per la manca de carbó. Aleshores es va provar l'invent de Thomas Newcomen, un ferrer i pastor baptista al jaciment més gran de carbó d'Anglaterra (Coneygree Coal Works, situat a Staffordshire). L'invent era una màquina alimentada per carbó que bombejava l'aigua a 50 metres de profunditat que inundava la mina. Aquesta màquina era cara, feia soroll, i era molt ineficient (es perdia el 99% de l'energia calorífica del carbó!). Tot i això, bombejava l'aigua de forma més eficient que l'alternativa d'aleshores ( en què s'utilitzaven 50 caballs) i reduïa els costos d'extracció del carbó un 85%, retornant la productivitat a la mina. Gràcies a aquesta màquina, el 1750, la producció de carbó s'havia doblat i a finals del s.XVIII Anglaterra en produia 10 millons de tonelades, convertint-se en la primera economia energètica del món. 

Màquina de vapor de T.Newcomen

Les conseqüències de l'existència de la màquina de Thomas Newcomen van anar més enllà de la simple producció de carbó, doncs l'invent era una de les primeres màquines del món, que transformava l'energia química del carbó en treball, i ho feia amb molta més eficiència que els homes o els animals a què substituïa. Com més carbó s'obtenia més se'n cremava, i més coses es produïen, i cada desenvolupament tecnològic feia augmentar cada cop més la demanda de carbó. Inevitablement, es va crear una interdependènica entre producció i consum, i entre oferta i demanda.

Anglaterra cap al s.XVIII. Era habitual que les ciutats
estiguessin cobertes d'una boira produïda pel carbó ("smog").