El desglaç a l'àrtic

A principis de Setembre, un estudi de l'IUP-Universitat de Bremen ens tornava a fer memòria sobre el desglaç de l'àrtic. Aquest cop, mostraven dades on es provava que l'extensió de gel a l'àrtic, o sigui, la quantitat de mar cobert per gel, havia arribat a un nou mínim històric, una nova conseqüència de l'escalfament global, sense dubte accelerat per l'ésser humà. A sota podeu veure l'evolució de la quantitat de gel a l'àrtic en funció de l'època de l'any durant els últims 9 anys. A més, es comparen amb la mitjana dels anys 1978-2008 (línia discontínua), on la quantitat de gel era clarament superior a la dels últims anys.

L'IUP de Bremen afirma que l'extensió del gel àrtic a l'estiu s'ha reduït fins a un 50% respecte al 1972, any en que es va començar a estudiar l'àrtic per satèl·lit. També fa un seguiment diari de l'estat del gel produint els seus propis mapes mitjançant un sensor japonès a bord d'una nau de la NASA.

El desglaç a l'àrtic pot tenir conseqüències nefastes per a l'ésser humà, entre d'altres: l'augment del nivell del mar (si es desfà el gel a sobre la superfície) i la desaparició de països, un canvi en la salinitat de l'oceà, que podria provocar canvis en els corrents marítims i amb això un canvi global del clima al planeta... També pot tenir efectes sobre la fauna, com la reducció d'animalons, peixos, mamífers (óssos polars, foques,..) o algues que habiten en aquests hàbitats. Cal destacar que les algues són el primer esglaó de la cadena tròfica de molts animals, per tant, la desaparició podria comportar-ne efectes desastrosos en la fauna àrtica. A més, l'efecte Albedo pot accelerar el procés de desglaç de l'àrtic. Aquest seria degut a que l'aigua provinent del gel desfet absorbeix més radiació (perquè és més fosca que el gel) causant un escalfament addicional.

A baix es pot veure una animació de l'ESA on es mostra l'estat del gel àrtic des de l'1 de Juny fins al 24 d'agost del 2011. Es veu clarament que el pas del nordest (per sobre de Rúsia) i del nordoest (per sobre de Canadà) es troben sense gel, i de forma simultània, cosa que només havia passat anteriorment una sola vegada. Aquests passos havien estat buscats per navegants (Davis, Hudson, Munsk, Barents, Laptev, Bering, Perfiyev, Nordenskiöld, Amundsen,...) durant més de 500 anys per trobar una ruta sense gel que unís l'oceà Atlàntic amb el Pacífic passant per l'oceà glacial àrtic. L'obertura dels passos fa que les companyies comercials puguin transportar per via marítima els materials de forma molt més ràpida a través del globus. Enguany el pas del nordoest s'ha travessat amb només 8 dies.

El desglaç també pot ocasionar problemes geoestratègics i/o territorials, basats en l'aprofitament dels recursos (jaciments de petroli, gas, minerals valuosos,...) de les noves zones accessibles un cop el gel s'ha retirat. Fins i tot els russos van plantar el 2007 una bandera a 4.200m de profunditat sota l'àrtic per reclamar-ne la sobirania.